La paradoxa de la intimitat

La paradoxa de la intimitat / Costa, Sergi

En Sergi Costa ha escrit relats, una novel·la i varies peces teatrals, així com també guions de curtmetratges. La seva última creació és l’obra teatral “La paradoxa de la intimitat”.

En aquesta, dues persones, un senyor bastant madur i una noia jove, es troben en un parc per començar una dissertació on es contraposen idees, sentiments i emocions. Es tracta d’un recorregut filosòfic pels sempiterns temes de l’amor, l’Ésser… Així, l’obra avança sense embuts pels grans interrogants que el trànsit psíquic i emocional d’una parella pot arribar a tenir.

Finalment volem destacar la dedicatòria de Sergi Costa a un dels exemplars que disposem a la biblioteca:

“Pels amics de la biblioteca de Salt, que tantes hores de plaer intel·lectual han donat a centenars de saltencs. Descobrir una biblioteca és descobrir el món i vosaltres ho feu possible cada dia.

Gràcies,

Sergi Costa”

Més informació:

Publicat dins de 2017 | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Fesomies

 

Fesomies : un paisatge humà / Mateu i Riera, Lluís

La nostra identitat es construeix gràcies a la consciència que tenim dels altres. Som entre altres. Aquest llibre és un testimoni i una afirmació d’aquesta condició que ens fa ser qui som. Per això aquest recull de cares i fesomies és pura geografia humana.

Miquel Berga

En Lluís Mateu, un artista polifacètic (pintor, dibuixant, escultor, escenògraf…) ens presenta el paisatge humà de la vila de Salt a “Fesomies”. El recull consta de retrats i caricatures de coneguts, amics, saludats i familiars fets durant més de 50 anys. Lluny dels retrats d’estudi l’artista ens mostra amb un punt d’ironia la geografia saltenca d’una manera improvisada, amb esbossos, sobre qualsevol tipus de paper.

Si hi feu un cop d’ull segur que hi trobareu algú conegut: Fonsu Mateu, Salvador Sunyer, Jordi Viñas, Xavier Corominas, Adrià Puntí, Carme Carbó, Jaume Sobrequés, Modest Prats, Joaquim Nadal… i molts més!

Més informació:

Publicat dins de 2017 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La bondad y la ira : últimas horas de Ramón Acín

La bondad y la ira : últimas horas de Ramón Acín / Pérez, Juan ; Viñuales, Daniel

Fa uns dies arribà a les nostres mans el còmic “La bondad y la ira : últimas horas de Ramón Acín”, de Juan Pérez i Daniel Viñuales. Ens cridà l’atenció i recordàrem que la revista La Farga, en els números 280 i 281, es feia referència a aquest personatge en el sentit que, en un moment donat de la nostra història, el carrer Sant Antoni es va dir carrer Ramón Acín.

I qui va ser Ramón Acín? Un pacifista, naturista, revolucionari, anarcosindicalista de verb i ploma i professor de dibuix. Va néixer el 1888 a Osca i va morir afusellat el 6 d’agost de 1936 a la mateixa ciutat. La vila de Salt, després del 19 de juliol de 1936, va reemplaçar els noms relacionats amb l’Església dels carrers per noms propis de la revolució. Aquest fou el cas del carrer de Sant Antoni, que passà a dir-se Ramon Acín a mitjans d’agost de 1936.

Però tot això no ho trobem al còmic. El còmic ens narra els pensaments de Ramón Acín després de portar més de dos setmanes amagat darrera un armari perquè no el trobin. S’evoquen els episodis viscuts amb alguns dels seus amics, tots ells ben coneguts: Luis Buñuel, Federico García Lorca, Felipe Alaiz…

“La bondad y la ira” és el primer còmic publicat per Juan Pérez Fernández (Saragossa, 1967). Però, Daniel Viñuales Cerdán (Saragossa, 1967), l’il·lustrador, ja n’havia publicat diversos; alguns exemples són: “Artal d’Escuer”, “Las increíbles aventuras del Capitán Morgan”…

Per cert, els tres forats de la coberta que deixen veure el vermell de la solapa interior representen els tres impactes de bala que van atravessar el cos de Ramón Acín. Una imatge ben poètica per iniciar la lectura de les últimes hores de vida de l’artista, pedagog i periodista.

Més informació:

Publicat dins de 2017, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Marta Font : l’art nostre de cada dia

Marta Font : l’art nostre de cada dia

Marta FontDel 22 de juliol al 22 de desembre de 2016 l’Auditori de la Factoria Cultural Coma Cros va acollir una exposició dedicada a la pintora Marta Font i es va realitzar el seu catàleg.

Marta Font fou una pintora coneguda per molts saltencs per la seva tasca artística i pedagògica, i la seva col·laboració en molts actes del poble. L’exposició recull cap a un centenar d’obres en què predominen la pintura i el dibuix, però també es mostren treballs d’artesania i arts menors.

El catàleg s’inicia amb els escrits de l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, i de la regidora de Cultura i Esports de Salt, Eva Rigau, que només tenen paraules d’amor i tendresa per a l’artista. A continuació, la periodista del PuntAvui Eva Vàzquez ens evoca el personatge de la pintora. Tot seguit, se’ns presenta una breu biografia que s’acompanya de diverses fotografies de joventut de la Marta Font. La part central del llibre està formada per un recull dels dibuixos i olis que conformen l’exposició. Finalment, el fotògraf Josep Maria Oliveras explica les seves experiències amb l’artista.

Més informació:

Publicat dins de 2017 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Un somni prehistòric

Un somni prehistòric / Pere Canton i Playà

LUn somniprehistoric‘arqueòleg amateur i secretari de l’Associació Arqueològica de Girona, Pere Canton, ha creat una novel·la sobre l’origen de Girona fa uns 300.000 anys. La història està plena de fantasia però a la vegada de realisme pel que fa a l’ambientació. Tot i que es tracta d’un relat de ficció, aquest està basat en els descobriments arqueològics del Paleolític inferior realitzats a la zona de Salt i de Girona per l’Associació Arqueològica de Girona.

Més informació:

Publicat dins de 2017 | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937)

Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937) / Jordi Bohigas

Jordi Bohigas i Maynegre (Girona, 1978), doctor en Història per la Universitat de Girona, explora una època turbulenta de la història de Castell-Platja d’Aro, l’esclat del conflicte bèl·lic de la Guerra Civil. Aquest llibre està fet a partir d’entrevistes orals i, sobretot de fonts documentals.

S’analitzen els principals esdeveniments relacionats amb la dinàmica política subsegüent al cop d’Estat al municipi i se’n cerquen els seus protagonistes, tot pretenent trobar explicació dels canvis polítics i dels fets luctuosos que van tenir lloc a dinGuerra i revolució a Castell-Platja d'Aros i fora el municipi durant els primers mesos del conflicte bèl·lic. El volum presenta nombroses fotografies cedides pels arxius dels ajuntaments de Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Cartogràfic de Catalunya, Militar d’Àvila, Nacional de Catalunya, així com de l’historiador local Pere Barreda.

El projecte d’investigació va guanyar ex aequo l’any 2013 la segona edició del Premi Jordi Comas de Recerca Local juntament amb “La comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV”, de Xavier Marcó i Masferrer (Anglès, 1981). El guardó consistia en l’edició de 500 exemplars i la dotació econòmica de 3.000 euros pel desenvolupament de la proposta.

 

Més informació:

Publicat dins de 2016, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

L’últim que apaga el llum

L’últim que apaga el llum / idea: Eulàlia Morer, Eva Rull i Jordi Artigal

L'últim que apaga el llumAquest llibre és una mostra dels contes que es van redactar durant la 18 Festa del Llibre Gegant de la Biblioteca d’en Massagran (2015). S’hi recullen vint-i-dues històries il·lustrades per diferents il·lustradors.

La Festa del Llibre Gegant consisteix en què els infants s’imaginin i escriguin un conte. Ho poden fer a casa, a l’escola o a la biblioteca, on vulguin. Un cop fet això, els petits escriptors estan convocats el dia de la festa perquè busquin a un dels més de vint il·lustradors perquè els hi faci la il·lustració de la seva història. Un cop assecat el dibuix l’infant es transcriu el seu conte, amb la màxima correcció possible, ja definitivament, al costat de la il·lustració. Així, totes aquestes petites ficcions formen part de les històries d’un nou “llibre gegant” de la biblioteca.

Una vegada hi havia un poble ple de vida, una biblioteca que volia que els infants desitgessin explicar-se històries. era una biblioteca plena de contes i cada tarda els nens i les nenes del poble, en sortir de l’escola s0hi acostaven per llegir, fer els deures o emportar-se alguns llibres per llegir a casa.

En aquesta biblioteca un cop a l’any organitzaven una festa grossa. En deien la Festa del Llibre Gegant i tenia aquest nom perquè aquesta trobada consistia en això, a fer un llibre ple d’històries, de contes escrits pels propis nens i nenes i il·lustrats per joves dibuixants…

 

Publicat dins de 2016 | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari