El Ter. El patrimoni vinculat als usos de l’aigua

6 04 2011

El terEl Ter. El patrimoni vinculat als usos de l’aigua

Coeditat pel Consorci Alba-Ter i Editorial Gavarres i patrocinat per la Fundació Agbar.

“Per a molts de nosaltres el Ter no és només un riu: és el nostre riu”, escriu Núria Esponellà en el text introductori (La força d’un riu) del llibre El Ter. Aquest volum acuradament editat i il·lustrat, segueix el riu Ter per tot el seu curs des d’Ulldeter fins al mar.

El llibre està estructurat en tres parts:

  • el text principal
  • el llistat de tots els elements inventariats
  • una ruta per tots aquells espais que actualment es poden visitar

El text central es divideix en cinc grans apartats:

  • L’alt Ter (D’Ulldeter a la Farga de Bebié)
  • Per les terres d’Osona (De la Farga de Bebié a Roda de Ter)
  • Els grans pantans (De Roda de Ter al Pasteral)
  • Per la Selva i Girona (Del Pasteral al Congost)
  • El baix Ter (Del Congost al mar).

A continuació apareix la relació dels 443 elements inventariats que conformen actualment el patrimoni dels usos de l’aigua del riu Ter. Són ponts, palanques, guals, rescloses, colònies industrials, centrals de producció d’energia, molins, safarejos, fàbriques, canals, etc., distribuïts per comarques i municipis en un primer llistat exhaustiu que també inclou la ubicació en coordenades de cada element.

Tot seguit, es mostren 44 fitxes d’altres tants elements d’aquest patrimoni. Hi ha des d’elements de lliure accés fins a espais museïtzats i rutes concretes, amb les condicions en què poden ser visitats.

Entre aquests 44 elements descrits més detalladament hi ha, per exemple, el canal de Setcases, el pont Nou de Camprodon, el pont Vell i l’ecomuseu Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses, la farga Palau de Ripoll, la colònia Borgonyà de Sant Vicenç de Torelló, el Museu Industrial del Ter de Manlleu, les preses de Sau, Susqueda i el Pasteral, el pou de glaç de Vilanna, la sèquia Monar i les fàbriques Coma-Cros i Marfà, i el pont de l’Aigua o pont Major entre Girona i Sarrià de Ter.

El recorregut patrimonial continua per altres elements com ara el rec de Sentmenat i el molí de Verges, el molí i el pont Vell de Gualta, el safareig de Torroella de Montgrí, el Museu de la Mediterrània (Can Quintana) i el Molí del Mig, rehabilitat com a hotel. Des de ponts medievals a fàbriques que van funcionar fins ben avançat el segle XX, totes aquestes edificacions humanes mostren la llarga, profitosa i també complexa relació entre el riu i els seus veïns humans, que ara tenen una bona ocasió per conèixer millor el vell i estimat Ter.

El Ter: tot un món. Sandra Ricart Casadevall

Recull de premsa:

Més informació: Ruta del Ter. Patrimoni cultural fluvial





Ruta del Ter : seguint el curs del riu

10 10 2009

ruta del terRuta del Ter : seguint el curs del riu

Barcelona : Alpina : Consorci Alba-Ter, 2009

ISBN: 978-84-8090-338-7

La Ruta del Ter: seguint el curs del riu [web]

La Ruta del Ter és una ruta cicloturística i senderista que enllaça dos pols d’atracció turística ben desenvolupats, reconeguts i consolidats, com són els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari de més de 200 quilòmetres de longitud que ressegueix el curs del riu Ter. La ruta engloga un ampli ventall d’atractius naturals, històrics, culturals i gastronòmics i travessa cinc comarques de Catalunya, de les quals quatre són de la província de Girona (Baix Empordà, Gironès, Selva i Ripollès) i una de la província de Barcelona (Osona) [...]

Índex

  • Presentació
  • La Ruta del Ter
    • La ruta senderista
    • La ruta cicloturista
    • Sobre aquesta guia
  • La senyalització
  • Consells i advertències abans d’iniciar la ruta del Ter
  • Les rutes temàtiques
    • Ruta del patrimoni cultural fluvial
    • Ruta del patrimoni natural
    • Ruta per les inundacions històriques
    • Ruta literària
  • La ruta senderista
  • La ruta cicloturística
  • Els pobles de la Ruta del Ter
  • Llibre de ruta – Ruta cicloturística




10 anys treballant pel riu

20 12 2008

10 anys treballant pel riu10 anys treballant pel riu.

Toni Llobet [il.]. [Girona] : Diputació de Girona : Consorci Alba-Ter, 2008

“Ens volem tornar a banyar al Ter”. Aquest era el lema de la pancarta que els veïns de Salt vam portar a la manifestació en defensa del Ter del 7 d’agost de 1976 a Torroella de Montgrí. Alguns diuen que fou la primera acció ecologista a Catalunya, vaja, el naixement del moviment ecologista. [...]

[...] Han passat els anys i ara el que cal és continuar el procés. Alba-Ter és ja una entitat potent, la seva veu ha contribuït a procurar que ben aviat tinguem més cabal al riu. Qui sap si gràcies al Consorci ens podrem tornar a banyar al Ter.

Xavier Corominas Mainegre
Exvicepresident del Consorci Alba-Ter. Alcalde de salt 1991-1999

Índex

  • Presentació
  • Pròleg
  • Els primers passos de la mà d’Europa
  • El repte de caminar sol i esdevenir un referent al territori
  • Projectes desenvolupats al llarg de 10 anys




El tresor del Ter

15 12 2006

El tresor del Ter

Margenat, Xavier

El tresor del Ter
il·lustracions de Pau Morales Albert

CCG Edicions, 2006. Col. Quaderns de les 7 sivelles. ISBN 84-96444-98-8

“Amb un vell plànol que li va donar el seu besavi, en Joan Sala recorrerà tot el riu ter, dels dels Pirineus fins a l’empordà, cercant el tresor del famós bandoler Serrallonga, avantpassat seu.

En el seu viatge, en Joan es farà amic de l’avi Benet, un vell rodamón rondallaire, coneixedor de les llegendes de cada poble.”

més informació: CCG Edicions | Alba-Ter | El tresor del Ter (bloc)





El Parc de les Deveses de Salt: imatges d’un espai retrobat

25 08 2003

El Parc de les Deveses de Salt : imatges d’un espai retrobat

Presentació: Marfull ; direcció: Xevi Verge
Girvisual, 2003
1 disc òptic (DVD)





Ponts de llegenda

15 05 2003

Bover i Pagespetit, Andreu ; Armengol i Albanell, Josep

Ponts de llegenda : l’aliança entre l’eficàcia i la bellesa
Salt : Museu de l’Aigua de Salt : Ajuntament de Salt, 2003

El riu con a obstacle i el riu com a frontera

(…) La presència de les barques de llibant i òbviament la construcció dels ponts són una prova fefaent que explica una manera de poder superar l’obstacle que significava la presència del riu. De fet aquest paper de “frontera” que implica el riu es tradueix en múltiples situacions, atès que els rius sovint actuen com a fronteres o límits administratius de províncies i de municipis. (…)

 








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.